Joan Ventallol
Camil Vives i Roig
Oi que no pesaves que n'hi havia tants? Sí, nosaltres també ens hem sorprès.
Les matemàtiques poden arribar a fascinar a qualsevol persona, sense importar el país de procedència.
I ara, donem pas a l'explicació de les matemàtiques catalanes.
MARIA MONTSERRAT CAPEDVILA D'ORIOLA
Maria Montserrat Capdevila d'Oriola (Cabestany, 6 d'agost de 1905 - Barcelona, 4 d'octubre del 1993) va ser una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol.
El 1924, a l'edat de dinou anys, ingressà a la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Químiques i Naturals de la Universitat de Barcelona. El 26 de setembre de 1928 es va llicenciar amb un expedient brillant en ciències exactes. Posteriorment es doctorà a laUniversitat Central de Madrid.
Va ser nomenada catedràtica interina de Matemàtiques de l'Institut de Zafra el 1928, i al cap de poc obtingué la càtedra de Llengua i Literatura franceses de l'Institut de Figueres. El 1931 fou becada per la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE) durant nou mesos per estudiar la teoria de les funcions en el Seminari de Matemàtiques de la universitat de la Sorbona a París. Durant el curs 1931-1932 treballà com a professora auxiliar d'Astronomia General i Física del Globus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, la primera professora universitària matemàtica.
La seva carrera com a investigadora quedà definitivament interrompuda per la Guerra Civil i el franquisme. Després del 39, els càrrecs docents deixaren de tenir validesa, i li calgué passar un procés de depuració; l'any 1940 Maria Capdevila d'Oriola recuperà el càrrec de catedràtica d'institut de setena categoria (amb un sou de 10.600 pessetes), amb plaça a Figueres. Es jubilà quan era catedràtica de l'IES Jaume Balmes de Barcelona. En la vessant ciutadana, la seva decidida tasca permeté mantenir i fer prosperar el Bosc de can Gallart, a Horta (Barcelona).
Era casada amb Josep Maria Gallart Sanz, catedràtic de Física i Química a l'IES Ausiàs March de Barcelona, de qui n'enviudà el 1988. El fill d'ambdós, Josep Maria Gallart i Capdevila, és un psiquíatre que ha publicat els llibres Orígenes de la concepción fenomenológica de la enfermedad mental (la seva tesi doctoral presentada a la Universitat de Madrid i dirigida per Pedro Laín Entralgo, Barcelona: Gràf. A. Bas, 1970) i, en col·laboració, El suïcidi (Barcelona: Acadèmia de Ciències Mèdiques, 1977). El 1967 obtingué el VIII premi "Doctor Martí i Julià" de l'Institut d'Estudis Catalans amb el treball Introducció fenomenològica racional a una propedèutica psiquiàtrica.
ELISABET CANALIAS VILA
Elisabet Canalias Vila (Olot, 21 de desembre de 1979) és una matemàtica catalana especialista en el càlcul de trajectòries interplanetàries, coneguda per la seva participació en les operacions d'aterratge de la sonda Philae sobre el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Llicenciada en matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctora en ciència i tecnologia aeroespacial, va presentar la seva tesi doctoral en 2007 sota el títol «Contribució al disseny de missions als punts de libració utilitzant varietats invariants hiperbòliques».Des de llavors i fins al 2009 va continuar la seva recerca sobre aquest tema amb un contracte de postgrau a l'Agència Espacial Europea.
El 2010 va formar part de l'equip d'operacions de l'Agència Espacial Europea que va fer realitzar a la sonda Rosetta el sobrevol de l'asteroide Lutetia en la seva trajectòria cap al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. A partir del 2013 va passar a formar part del Centre d'Operacions Científiques i de Navegació (SONC) de Philae a l'Agència Espacial Francesa. Com a membre de l'equip de Dinàmica del Vol (SONC-FD), va participar en l'anàlisi de missió i als calculs de trajectòria que van conduir el 2014 a l'elecció de la regió anomenada Agilkia com a lloc d'aterratge de Philae. Va treballar al centre de control durant les operacions de separació, descens i aterratge de Philae, així com als estudis posteriors al rebot de la sonda sobre la superfície del cometa.
Els mitjans de comunicació es van fer ressò de la participació d'una científica catalana a aquesta missió. L'ajuntament d'Olot la va nomenar ambaixadora d'aquesta vila, de la qual és originària. Per la seva part, el Centre d'Iniciatives Turístiques d'Olot li va concedir en reconeixement del seu treball el premi Garrotxina de l'Any 2014.
Actualment és un dels experts de referència a l'Agència Espacial Francesa (CNES) pels estudis de trajectòria de les missions interplanetàries amb participació d'aquesta agència (en particular les d'accés als petits cossos, com la missió MASCOT). Forma part igualment de l'equip d'operacions per la posada en òrbita dels satèl·lits de navegació Galileo.
HELENA FERRER I MALLOL
Helena Ferrer i Mallol (Llançà, Alt Empordà, 19 d'abril de 1937) és una matemàtica i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la Primera Legislatura.
El 1960 es llicencià en ciències matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Simultàniament, va estudiar francès, anglès i alemany a l'Escola d'Idiomes Moderns de la Universitat de Barcelona. De 1960 a 1965 fou calculista de la Secció d'Antropobiologia del Departament de Barcelona de l'Institut «Bernardino de Sahagún» del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Ha estat vinculada a l'Institut de batxillerat Verdaguer, on ha estat professora no numerària i agregada de matemàtiques des de 1960, i directora tècnica de la Secció filial núm. 3 de 1963 a 1966; de 1969 a 1975 fou vicesecretària encarregada de la gestió econòmica de l'Institut Joan d'Àustria de Barcelona; de 1976 a 1978 secretària de l'Institut Maragall de Barcelona i el 1979-1980 Vice-directora de l'Institut de Bellpuig (Urgell).
Durant el franquisme fou militant del Front Nacional de Catalunya, i del 1977 al 1983 fou degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya amb una candidatura progressista que tenia el suport d'Octavi Fullat i Genísi Eulàlia Vintró i Castells i que oposà a la continuista de Borja de Riquer. Com a degana ha estat membre de la Comissió de política educativa de l'Ajuntament de Barcelona (1977-79), de la Comissió assessora per a l'ensenyament del català, (1978), de la Comissió de BUP, COU i FP, creades pel Director General d'Ensenyament de la Generalitat (1978), i de la Comissió avaluadora de BUP, creada per la Comissió Permanent Ministeri d'Educació i Ciència-Generalitat de Catalunya (curs 1978-79). El 1982-1983 fou membre del Patronat de la Universitat de Barcelona, en representació dels col·legis professionals.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1980, fou escollida diputada per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 a les llistes de Convergència i Unió. El 1985 fou nomenada cap del servei d'Universitats de la Direcció General d'Ensenyament Universitari.
Actualment és assessora de l'IPECC, membre del consell assessor de l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, està adherida al Tercer Congrés Catalanista i col·labora amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català.
També és membre d'Òmnium Cultural, del Centre Excursionista de Catalunya, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana), Amics de Joan Ballester i Canals i d'Acció Cultural del País Valencià.
ROSA MARIA MIRÓ I ROIG
Rosa Maria Miró i Roig (Manresa, Bages, 1960) és una matemàtica catalana. Filla del químic Pere Miró i Plans, estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment n'és catedràtica del departament d'Àlgebra i Geometria i editora en cap de la revista Collectanea Mathematica (la revista científica sobre matemàtiques més antiga d'Espanya, que va ser fundada el 1948 per Josep M. Orts). Forma part del Comitè Científic de la Societat Catalana de Matemàtiques i de la Real Sociedad Matemática Española.
És considerada una autoritat en la teoria de Gorenstein Liaison: és un dels cinc autors del teorema KMMNP. El 2007, va ser la guanyadora del Premi Ferran Sunyer i Balaguer, de l'IEC, pel treball Lectures on Determinantal Ideals, el qual té un «paper clau en l'àlgebra commutativa i la geometria algebraica, amb aplicacions a la teoria d'invariants, a la teoria de representacions i a la combinatòria».
GRISELDA PASCUAL
Griselda Pascual i Xufré (Barcelona, 1926 - Barcelona, 2001) fou una científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a a docència.
En 1950 Pascual va ser catedràtica de l'Institut d'Ensenyança Mitjana de Tortosa (Tarragona) i, més tard, professora a l'Institut Maragall de Barcelona arribant a ocupar càrrecs de direcció. Amb el temps es va especialitzar en Didàctica de les Matemàtiques. Va ser becada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Va aconseguir, a més, una beca Von Humbold amb la qual va poder estudiar Geometria Diferencial a Freiburg (Alemanya) des de 1958 a 1959. Va ser a Alemanya on va començar els seus treballs sobre mosaics plans i esfèrics. En tornar a Barcelona va participar en la concreció de la reforma de l'ensenyament secundari introduint l'anomenada Matemàtica Moderna.
Pascual es va doctorar en Ciències Exactes l'any 1975 i va ser professora titular d'Àlgebra de la Universitat de Barcelona (UB) a partir de l'any 1985.
MARTA SANZ SOLÉ
Marta Sanz-Solé (Sabadell, Barcelona, 19 de gener de 1952) és una matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat. El 1974 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona, doctorant-se el 1978, sota la direcció de David Nualart.
Sanz-Solé és catedràtica a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i directora del grup de processos estocàstics. Ha participat en nombrosos projectes d'R+D+I relacionats en aquest camp. Abans de vincular-se a la UB va ser professora titular a laUAB. La seva activitat acadèmica es van iniciar a la UPC contractada com a ajudant.
Fou degana de la Facultat de Matemàtiques de la UB durant el període 1993-96 i Vice-presidenta de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques durant 2000-2003. Actualment és la coordinadora del comitè científic de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath).
L'activitat de recerca de Sanz-Solé es centra en l'anàlisi estocàstica i més precisament, en la teoria de les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques. És autora de més de 90 articles publicats en revistes especialitzades i d'una monografía sobrecàlcul de Malliavin i aplicacions a les equacions en derivades parcials estocàstiques.
El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions en anàlisi estocàstica, l'anàlisi en l'espai de Wiener (càlcul de Malliavin) i l'estudi de les equacions diferencials i en derivades parcials estocàstiques. El 2011 va ser elegida Fellow of the Institute of Mathematical Statistics.
Entre els anys 1997 i 2004 fou membre del comitè executiu de The European Mathematical Society. Més tard en fou elegida Presidenta i exercí el càrrec entre gener del 2011 i desembre del 2014.
Sanz-Solé forma part de nombrosos comitès internacionals relacionats amb l'activitat matemàtica. Per exemple, el comitè d'administració de l'Institut Henri Poincaré, de la FSMP (Fondation Sciences Mathématiques de Paris), el comitè de recerca i ensenyament de l'École Polytechnique, el comitè científic del CIRM(Centre des Rencontres Mathématiques, Luminy, France). Recentment, també ha estat membre del comitè científic del Banach Center (2010-2014), del Fellows Committee de l'Institute of Mathematical Statistics (2012-2014), i del Committee of Special Lectures (2008-2010). Entre el 2007 i el 2010 va formar part de l'equip de direcció del Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra, Barcelona).El juny del 2015 ha estat nomenada membre de l'Abel Committee pel Premi Abel 2016 i 2017.El setembre de 2015 va signar un manifest de científics a favors de Junts pel Sí, candidatura independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
RENÉE SOUM
Renée Soum, Saborau de naixement (Perpinyà, Rosselló, 14 de febrer de 1940) és una matemàtica i política nord-catalana, antiga diputada a l'Assemblea Nacional Francesa.
Treballà com a professora de matemàtiques a un institut d'ensenyament secundari. Militant del Partit Socialista (PS), a les eleccions legislatives franceses de 1981 i 1986 fou escollida diputada per la segona circumscripció dels Pirineus Orientals; va ser la primera diputada nord-catalana. Al maig del 1986 defensà la creació d'una llicenciatura de català amb francès com a llengua estrangera, per a poder contrarestar l'ensenyament de l'anglès a la Catalunya Sud en detriment de la del francès. Era membre de l'executiva del PS quan fou candidata a les eleccions europees de 2004 i es presentà encara novament a les eleccions legislatives franceses de 2007, però fou derrotada per la candidata dretana Arlette Franco.
El 2001 va fundar el "Groupe d'Études Sociétales et d'Actions" (GESA), una ONG amb l'objectiu de promoure els intercanvis i activitats per a promoure els valors universals de la República: llibertat, igualtat, fraternitat, solidaritat i laïcisme.
Al 25 de gener del 2001 va ser distingida amb la Legió d'Honor en el grau de cavaller, i al 29 de març del 2013 va ser ascendida al grau d'oficial.
TERESA GOMIS DE BARBARÀ
Teresa Gomis de Barbarà (Reus, 20 de març de 1949) és una política catalana, regidora municipal i diputada al Congrés dels Diputats en la X legislatura.
És llicenciada en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona, ha estat professora de matemàtiques a l'Institut Joan Guinjoan de Riudoms i a l'Institut Gaudí de Reus, i també professora de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i de Bioestadística a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili.
A les eleccions municipals espanyoles de 2003, 2007 i 2011 fou escollida regidora i primera tinenta d'alcalde a l'Ajuntament de Reus pel grup de Convergència i Unió. Va ser detinguda el 28 d'abril del 2015 en el marc del macro-procés cas Innova que investiga el jutjat número 3 de Reus, el qual està sota secret de sumari i ja suma més de mig centenar d'imputats relacionats amb la corrupció en la gestió de la sanitat pública catalana.
Malgrat estar imputada en el cas Innova en juliol de 2015 a substituir en el seu escó Jordi Jané i Guasch, escollit diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2011 malgrat les pressions del seu propi partit perquè no acceptés.Actualment és vocal de la comissió de Peticions del Congrés dels Diputats.
Dons bé, ara ja coneixes matemàtics i matemàtiques del nostre país. Oi que no haguessis pensat mai tot el que han aportat?
Cada dia aprenem alguna cosa nova, i avui hem dscobert una cara oculta del nostre país.
Si us heu quedat amb la curiositat de saber la vida d'algun matemàtic que no hem itat, us deixem aqui un link per que pogueu consultar els que vulgueu lliurement. Link Matemàtics Catalans" S'ha de dir que segurament n'hi ha de molts més, però aqusts són els que nosaltres hem aconseguit trobar.
Mai deixeu de tenir curiositat per allò que us envolta!!
Carla Gómez
