En el post que vem publicar la setmana passada sobre Eterea
(Ves al post d'Eterea) mostrevem el video "Nature by Numbers" (Ves al vídeo).
A l'inici de aquest, es mostrava una serie de nombres que s'anaven sumant.
També trobem el nombre Phi a les proporcions del Parthenon de Atenes (Veure "Què és el Parthenon?")
Jaume Roca i Carla Gómez
1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610, 987, 1597, 2584...
Doncs bé, aquesta succesió és una de les més famoses.
La va inventar un comerciant anomenat Leonardo de Pissa,conegut com a Fibonacci.
Va aprofitar el seus viatges pel Mediterrani per a discutir amb els matemàtics més importants d'aquella època i així trobar aquesta explicació a allò que acabava de trobar.
La simple explicació d'aquesta succesió és: els dos primers termes són 1 i els demés s'obtenen sumant els dos termes anteriors.
És fàcil veure que cada terme és la suma dels dos anteriors, però entre ells existeix una curiosa relació: el nombre 1.618039.
Aquest nombre és el nombre Phi o Nombre d'Or.
Aquest nombre és present a la succesió de Fibonacci, però també en moltes altres coses que ens envolten
En el vídeo, apareix aquesta figura, que després es converteix en un nautilus.
També trobem el nombre Phi a les proporcions del Parthenon de Atenes (Veure "Què és el Parthenon?")
Però diverses persones de la història també van parlar del nombre Phi abans que nosatres.
Un exemple es Leonardo da Vinci. (Veure "Qui era Leonardo da Vinci?").
Va plasmar el nombre Phi en la seva representació de l'anatomia humana de l'home de Vitruvi. (Veure "Què és l'Home de Vitruvi")
La teoria de Leonardo es basava en la "proporció àuria".
La proporció àuria era per Leonardo la relació perfecta entre les proporcions de l'anatomia humana.
Com més s'acostaven les proporcions del cos al nombre Phi més perfecte era el cos.
Aquesta teoria la va plasmar en la seva representació de l'home en la obra anterior.
La proporció àuria també es pot anomenar "divina proporció" perquè des de l'antiguitat s'ha considerat que aquesta era la base fonamental d'una anatomia perfecta, l'anatomia de Déu.
Jaume Roca i Carla Gómez
